El conte ens traslladava a una Terrassa més antiga, en la que no hi havia carreteres i els camins no estaven arreglats, per això els Reis sempre passaven de llarg de la casa dels dos germanets per molt que ells sempre els esperaven amb molta il·lussió.
Fins que un dia, i gràcies a les cuques de llum que van il·luminar el camí i van fer fanalets, els reis van trobar la casa i van encarregar al seu patge Xiu Xiu que mai més es descuidés de recollir les cartes que els nens de Terrassa escrivien.
I perquè això no passés amb els nens que escoltaven el conte, vam decidir que cada un faria un fanalet per la nit de Reis, i a més posariem una xinxeta de color en un mapa de Terrassa, marcant la casa on vivíem, perquè els Reis i el seu patge Xiu Xiu ho tinguèssin molt clar i no es descuidessin de passar per les nostres cases.
No hay comentarios:
Publicar un comentario